93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
L’equip de recerca a T-ALL, part del laboratori de Leucèmia Limfoblàstica Aguda de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, fa un pas endavant per utilitzar la informació genòmica per predir la resposta al tractament i el pronòstic dels pacients adults amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T. Els resultats mostren que una combinació de variacions en el nombre de còpies i mutacions específiques empitjora significativament la supervivència del pacient, mentre que les alteracions en gens específics ajudarien a l’èxit del tractament. Aquests resultats donen suport a l’adopció generalitzada de proves genòmiques i genètiques en pacients amb T-ALL per avaluar-ne millor el risc i seleccionar la millor opció de tractament de forma personalitzada.
La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T (T-ALL per les sigles en anglès) és un tipus poc comú de càncer de la sang que es caracteritza pel creixement descontrolat de precursors de limfòcits T, un component del sistema immunitari, a la medul·la òssia . La T-ALL afecta totes les edats, però la supervivència disminueix amb el temps i el pronòstic és molt dolent quan es diagnostica després dels 50 anys.
La causa subjacent de la malaltia són una sèrie d’alteracions genètiques als precursors dels limfòcits que condueixen a la seva transformació maligna. Tot i que moltes d’aquestes alteracions ja s’han descrit anteriorment, gràcies a l’ús generalitzat d’eines genòmiques per a la recerca, el seu impacte clínic encara no és clar i el diagnòstic actual depèn en gran mesura dels trets morfològics i citogenètics.
Per oferir informació sobre com les proves genètiques podrien marcar la diferència en l’avaluació del risc de T-ALL, un equip d’investigadors dirigit per la Dra. Eulàlia Genescà a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras va caracteritzar genèticament un grup de 107 pacients i ho va comparar amb un conjunt de dades clíniques completes, que incloïen l’opció de tractament, el seguiment i l’evolució, obtingudes pel grup cooperatiu ALL-PETHEMA, amb què la Dra. Genescà coopera i col·labora activament. Aquests trets genètics eren tan diversos com les mutacions d’un sol nucleòtid i els guanys o les pèrdues d’ADN.
Els resultats de l’estudi, l’autor principal dels quals és la Dra. Celia González-Gil, i en què han col·laborat les unitats d’hematologia de diversos hospitals espanyols, s’han publicat recentment a la revista Haematologica. En aquest treball, el grup identifica la deleció de la pota del cromosoma 5 (coneguda com del(5q) en terminologia genètica), com un nou marcador pronòstic a la T-ALL adulta. Prèviament, també havien descrit a Haematologica la presència de mutacions específiques en gens que se sap que són instrumentals per al desenvolupament de la T-ALL (com DNMT3A, N/KRAS, MSH2 o U2AF1), amb un alt impacte en la supervivència global del pacient. La combinació de tots dos tipus d’alteracions millora la classificació dels pacients adults amb T-ALL i la seva estratificació segons el risc.
Curiosament, aquesta característica, del(5q), és una causa coneguda d’altres neoplàsies malignes de la sang i s’ha relacionat recentment amb el desenvolupament de síndromes mielodisplàstiques, segons una publicació del Dr. Francesc Solé i la Dra. Pamela Acha, també investigadors de l’Institut Josep Carreras.
De manera similar, els pacients amb més de 14 anomalies genètiques diferents a les seves cèl·lules canceroses també van mostrar una pitjor supervivència global. Això sembla lògic, ja que cada alteració és, potencialment, una porta d’escapament a la teràpia i, per tant, aquests són els pacients que arriben als nivells més baixos de remissió completa després del tractament.
D’altra banda, l’anàlisi va revelar que els pacients amb delecions als gens CDKN2A i B i que mostraven un immunofenotip cortical (un tret cel·lular), tenien en realitat un bon pronòstic, amb millors taxes de supervivència global.
La particularment alta heterogeneïtat de la T-ALL havia fet que fos molt difícil utilitzar la informació genètica com a marcadors de pronòstic de rutina en el passat. Tot i això, a la llum de les noves dades de Genescà i González-Gil, estem un pas més a prop de desenvolupar noves vies de tractament personalitzades per als pacients, adaptades a les característiques genètiques dels seus tumors particulars.
La investigació referida a aquesta notícia ha estat finançada en part per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) i la Josep Carreras Leukämie-Stiftung. També ha rebut fons públics del programa FEDER/FSE de la UE, del govern espanyol a través de l’ISCIII i de la Generalitat de Catalunya a través de CERCA. No s’han fet servir eines de IA en la producció d’aquest text.
